La intersecció de la natura amb el paisatge cultural estableix una relació dialògica amb el territori. Les instal·lacions s’idealitzen, conceptualitzen i executen per ser efímeres i per tant reintegrables a la natura. L’aprofitament dels elements que la natura recicla i descompon són material i eina de treball: fulles, branques, troncs, vegetació, pedres, terra, aigua, sal, ombra, llum, foc, cendra. La tranquil·litat, el silenci, l’atenta mirada a l’entorn i la percepció de les formes naturals són la font del concepte que inspira l’acció. Boscos, muntanyes, platges, camps, rius, jardins... esdevenen llenç, motiu i material per a la disposició de les instal·lacions.

  • Facebook
  • YouTube
  • Instagram